AIXÒ NO POT SER...

No pot ser, no pot ser, no pot ser... no fem el "pa amb tomàquet i botifarra", no fem els dinars de colla als que estàvem acostumats ni tampoc guanyem una de les dues partides jugades. Això no pot ser...

Vàrem jugar contra el Castellar, 2 partides perdudes; contra el Sabadell 2 partides perdudes; anem a Santa Perpetua i 2 partides perdudes; contra el Ciuranenc d'Horta més del mateix. Això no pot ser...

Ja sé que no ens hi juguem res, que el que volem, és per sobre de tot, passar-ho be, trobar-nos amb vells coneguts, gaudir d'una bona matinal i de mica en mica cada dia tombar unes quantes bitlles més; fer deus, sisos i algun que altre quatre,oblidant-nos dels ceros. Pero no hi ha manera...

aquesta imatge no ens acompanya, no vol fer-nos companyia.

Ara entrem a un recés, fins el 5 de febrer no tornem a jugar. Tenim per davant un bon grapat de festes, reunions familiars, àpats per recuperar forces i un final de festes amb el dia de reis. Festa, que tan per grans com per petits, va farcida d'il·lusions.
Us desitjo a totes i tots que les sapiguem aprofitar i que l'any vinent el puguem gaudir amb pau, harmonia i salut, ja que altres coses, possiblement,les veurem desaparèixer.